El dia 1 de març de 1714, en plena Guerra de Successió Espanyola, les tropes borbòniques van continuar el setge de Barcelona, una ofensiva que culminaria amb la caiguda definitiva de la ciutat l'11 de setembre d'aquell mateix any. Aquest setge, iniciat mesos abans, formava part de l'estratègia de Felip V per sotmetre Catalunya i acabar amb la resistència austriacista, que defensava els drets de Carles d'Àustria com a rei legítim.
Barcelona es trobava assetjada per un exèrcit format per desenes de milers de soldats francesos i castellans, que van intensificar els atacs a partir del mes de març. La ciutat, tot i les adversitats i la manca de suport exterior després de la retirada anglesa, va resistir heroicament sota el comandament d'Antoni de Villarroel i Rafael Casanova, líders de la defensa catalana. Malgrat la inferioritat numèrica i la manca de recursos, els defensors van mantenir les posicions durant mesos, protagonitzant una de les resistències més emblemàtiques de la història de Catalunya.