El 15 de gener de 1941, en plena dictadura franquista, el Futbol Club Barcelona va ser obligat a modificar la seva denominació oficial, passant a anomenar-se Club de Fútbol Barcelona. Aquesta imposició formava part d’un decret dictatorial que exigia l'ús exclusiu del castellà en les denominacions de totes les associacions, institucions i entitats esportives, com a part de la política de repressió cultural i lingüística impulsada pel règim.

Aquesta decisió no només va afectar el nom del club, sinó també altres símbols d’identitat catalana. Es va eliminar la senyera de l’escut, i el club va viure una etapa en què qualsevol manifestació de catalanitat o dissentiment era reprimida.

Tot i aquestes imposicions, el Futbol Club Barcelona es va convertir en un símbol de resistència cultural i identitària per als catalans, representant molt més que un club esportiu. Amb la fi de la dictadura, el club va recuperar el seu nom original i els seus símbols, tornant a ser una expressió plena de la seva essència catalana.

Aquest episodi recorda la resiliència de la identitat cultural en temps de repressió i la importància del Barça com a referent per a la societat catalana.