El 16 de gener de 1716, el Consell de Castella, en nom del rei Felip V, va promulgar el Decret de Nova Planta a Catalunya. Aquest decret, imposat després de la derrota catalana en la Guerra de Successió (1701-1714), va significar la supressió de les institucions pròpies del país, com la Generalitat, el Consell de Cent i altres òrgans de govern catalans, annexionant el territori a la Corona de Castella com a part del seu domini conquerit.

Amb el Decret de Nova Planta, Felip V va instaurar una administració militar i va imposar l’ús del castellà com a llengua administrativa, eliminant el català de la vida pública oficial. Aquesta reforma va uniformitzar les lleis, institucions i sistemes de govern en tot el territori sota la Corona, seguint el model centralista castellà.

Aquest acte va representar la pèrdua de la sobirania política de Catalunya i l'inici d'un llarg període de repressió cultural, social i política. Malgrat tot, el sentiment d'identitat catalana va perdurar i es va anar transmetent al llarg de les generacions, convertint aquest episodi històric en un símbol de resistència i reivindicació nacional.