El 18 de gener de 1150, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, va fer donació d'uns terrenys a Vimbodí, a la comarca de la Conca de Barberà, per tal de fundar-hi el Monestir de Poblet. Aquesta iniciativa formava part d’un procés de consolidació territorial i religiós després de les conquestes cristianes en terres del sud de Catalunya.

El monestir, que seria habitat per monjos de l’orde del Cister, es convertiria amb el temps en un dels conjunts monàstics més importants de la Península Ibèrica. A més de ser un centre espiritual de gran influència, va esdevenir un motor econòmic i cultural per a la regió.

El Monestir de Poblet és especialment conegut per haver estat el panteó reial de la Corona d’Aragó, acollint les tombes de diversos reis i reines catalanoaragonesos. Avui dia, aquest monument és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i continua sent un referent històric, religiós i artístic de Catalunya.