El 19 de febrer de 1416, el rei Ferran I d'Antequera va establir el títol de Príncep de Girona, substituint el de Duc de Girona, per designar oficialment l'hereu al tron de la Corona d'Aragó. El primer a ostentar aquest títol va ser el seu fill, Alfons IV el Magnànim, que es convertiria en rei poc després com a Alfons V d'Aragó.
Aquesta decisió formava part d'un procés de consolidació dinàstica i institucional que buscava reforçar la figura de l'hereu i dotar-lo d'una identitat pròpia dins dels territoris de la Corona. A partir d'aquest moment, el títol de Príncep de Girona esdevindria una de les principals denominacions per als successors al tron aragonès i, més endavant, espanyol.
Tot i les variacions en el context històric, el títol ha perdurat fins als nostres dies, convertint-se en un símbol de la continuïtat dinàstica i en un element representatiu de la història de Catalunya i la seva relació amb la monarquia.