El 19 de gener de 1493, es va signar el Tractat de Barcelona, un important acord diplomàtic que va establir la pau entre la Corona d’Aragó, liderada pel rei Ferran II, i el regne de França, governat pel rei Carles VIII. També va comptar amb la implicació d’Isabel I de Castella, esposa de Ferran, en un context de col·laboració dinàstica entre Castella i Aragó.

El tractat es va basar en un intercanvi conegut com "pau per territoris", en el qual França renunciava als seus drets sobre el Rosselló i la Cerdanya, territoris que havien estat ocupats durant el regnat de Joan II, pare de Ferran. Aquestes terres van ser retornades a la Corona d'Aragó, reforçant el domini català en aquestes zones estratègiques al Pirineu.

A canvi, Ferran i Isabel van comprometre's a no intervenir en els plans expansionistes de Carles VIII a Itàlia, on França pretenia consolidar la seva influència. Aquest acord va marcar un moment clau en les relacions diplomàtiques entre els dos regnes i va contribuir a la configuració geopolítica de la península Ibèrica i Europa a finals del segle XV.

El Tractat de Barcelona no només va consolidar el control territorial de la Corona d’Aragó, sinó que també va reforçar l’aliança entre Castella i Aragó, unificant la política exterior sota els Reis Catòlics.