El regne nassarita de Granada havia resistit durant més de dos segles després de la caiguda de Sevilla el 1248, gràcies a la seva posició estratègica i a una diplomàcia hàbil que sovint implicava el pagament de tributs als regnes cristians. Tanmateix, a partir del 1482, els Reis Catòlics van iniciar una campanya militar sistemàtica per conquerir Granada, amb la intenció d'unificar políticament i religiosament la península sota el cristianisme.

La capitulació de Granada va ser pactada entre els Reis Catòlics i Boabdil, l'últim emir de Granada, que es va veure obligat a lliurar la ciutat després d'un setge llarg i devastador. El Tractat de Granada, signat el 1491, va establir que es respectarien els drets, la religió i la propietat dels musulmans de la ciutat, tot i que aquestes garanties van ser progressivament vulnerades en les dècades següents.

Conseqüències

La caiguda de Granada va tenir conseqüències profundes:

1. Unificació territorial i religiosa: Amb la conquesta de Granada, els Reis Catòlics van consolidar la seva autoritat sobre la totalitat de la península (excepte Portugal). També es va intensificar la pressió per convertir o expulsar la població musulmana i jueva.

2. Inici de l'era moderna espanyola: Aquest esdeveniment va marcar l'inici d'una nova etapa d'expansió i consolidació per a la monarquia hispànica, coincidint amb el finançament del viatge de Cristòfor Colom aquell mateix any.

3. Impacte cultural: Granada va esdevenir un símbol de la fi del domini musulmà a Europa occidental i de l'hegemonia cristiana.

Commemoració

Cada 2 de gener, la ciutat de Granada commemora aquest esdeveniment històric amb diversos actes institucionals i populars, tot i que la data també ha estat objecte de controvèrsia, especialment entre aquells que reivindiquen el legat cultural andalusí i la convivència de les tres cultures.

Aquest dia ens recorda un punt d'inflexió en la història de la península Ibèrica, amb llums i ombres que continuen sent objecte d'estudi i debat.