El 20 de febrer de 1274, el rei Jaume I el Conqueridor va concedir la Carta de Població a la vila de Vila-real, una fundació de nova planta situada al Regne de València. Aquest document permetia l'establiment de colons cristians en aquest territori, consolidant la presència de la Corona d'Aragó en terres recentment conquerides als musulmans.
La fundació de Vila-real responia a l'estratègia repobladora del monarca, que pretenia reforçar el domini cristià a la zona i estimular el creixement econòmic mitjançant una organització urbana amb privilegis per als nous habitants. La vila va ser dotada d'un terme propi i d'una estructura administrativa que li permetia gestionar-se de manera autònoma sota protecció reial.
Aquest fet històric marca l'origen d'una localitat que, amb el pas dels segles, s'ha convertit en un important centre econòmic i cultural de la Comunitat Valenciana. Avui dia, Vila-real conserva el seu ric patrimoni històric, alhora que manté viva la seva identitat i tradicions.