El 24 de gener de l'any 41, el controvertit emperador romà Calígula, de només 29 anys, va ser assassinat per membres de la seva pròpia guàrdia pretoriana. L'atemptat va ser liderat per Cassius Chaerea, un dels oficials pretoris, en una conspiració que incloïa altres senadors i membres de la cort romana cansats del seu govern despòtic i extravagant.

Calígula, el tercer emperador de Roma, havia iniciat el seu regnat amb grans expectatives, però amb el temps es va guanyar una reputació de crueltat extrema, excentricitat i despotisme, característiques que van portar a una profunda insatisfacció entre la noblesa i el poble. Les seves excentricitats incloïen proclamar-se déu, projectes absurds com voler nomenar el seu cavall cònsol i una política de repressió cap als seus opositors.

Després de l'assassinat, el poder no va quedar buit. Els pretoris van trobar el seu tió Claudi, que s'havia amagat per temor a ser també víctima de la conspiració, i el van proclamar nou emperador. Així començava el regnat de Claudi, que duraria 13 anys i marcaria un període de relativa estabilitat per a l'Imperi Romà.

L'assassinat de Calígula és considerat un dels episodis més famosos de la història de l'Imperi Romà, reflectint la inestabilitat política i les intrigues de poder que caracteritzaven l'època.