L'excomunió d'Elisabet I: una ruptura definitiva amb Roma

El 25 de febrer de 1570, el Papa Pius V va emetre la butlla Regnans in Excelsis, mitjançant la qual excomunicava oficialment la reina Elisabet I d'Anglaterra. El decret papal declarava que la monarca era una "usurpadora del tron" i instava els catòlics anglesos a no obeir-la, marcant un moment clau en la història de la relació entre Anglaterra i l'Església Catòlica.

Aquest acte va agreujar la divisió entre el Vaticà i la corona anglesa, consolidant l'Església Anglicana com a institució independent de Roma. La resposta d'Elisabet I no es va fer esperar: el seu govern va intensificar la repressió contra els catòlics i va reforçar el poder de l'església protestant a Anglaterra.

L'excomunió d'Elisabet I va tenir profundes conseqüències polítiques i religioses, incrementant l'hostilitat entre Anglaterra i les potències catòliques d'Europa. Aquest fet va contribuir a l'escalada de tensions que, anys més tard, culminarien en conflictes com la guerra contra Espanya i l'intent d'invasió de l'Armada Invencible el 1588.

Aquest episodi històric simbolitza la ruptura definitiva entre Anglaterra i l'autoritat papal, establint un precedent que marcaria la geopolítica europea durant els segles posteriors.