El 25 de gener de 1959, el papa Joan XXIII va sorprendre el món amb l'anunci de la convocatòria del Concili Vaticà II durant un discurs pronunciat a la Basílica de Sant Pau Extramurs, a Roma. Aquest concili, el segon de l'època moderna, tenia l'objectiu d'actualitzar i renovar l'Església Catòlica per adaptar-la als nous temps i fer-la més propera a la realitat de la societat contemporània.

El Concili Vaticà II, que es va iniciar oficialment el 1962 i es va prolongar fins al 1965, va introduir profundes reformes que van transformar la manera com l'Església s'interrelacionava amb els fidels i amb el món. Entre aquestes reformes es trobava la introducció de la missa en llengües vernacles, la promoció del diàleg amb altres religions i confessions cristianes i una major participació dels laics en la vida eclesial.

Aquest anunci marcava l'inici d'una nova etapa per a l'Església Catòlica, una etapa d'obertura i reconciliació amb el món modern, que consolidaria el llegat de Joan XXIII, conegut com el "Papa bo". Tot i que no va viure per veure el Concili conclòs, la seva visió transformadora va establir les bases d'un dels moments més significatius de la història contemporània de l'Església.