El 26 de febrer de 1944, Lleida i gran part de Catalunya van viure una de les nevades més intenses del segle XX, coneguda popularment com "La Nevada Grossa". La tempesta va deixar gruixos de neu inusuals a la ciutat i a les comarques del voltant, paralitzant la vida quotidiana i causant greus dificultats en les comunicacions i el transport.

Els carrers de Lleida van quedar coberts per una espessa capa de neu, amb acumulacions que, en alguns punts, superaven el mig metre. Les vies fèrries i carreteres van quedar tallades, i molts pobles van quedar incomunicats durant dies. A més, les temperatures extremadament baixes van provocar la congelació de fonts i canalitzacions d’aigua.

Malgrat els problemes que va ocasionar, la nevada també va deixar imatges inèdites de la Seu Vella i altres punts emblemàtics de la ciutat coberts per un mantell blanc, un fet poc habitual en una zona de clima predominantment sec com és la plana de Lleida.

Encara avui, "La Nevada Grossa" de 1944 és recordada pels més grans com una de les nevades més excepcionals de la història recent de la ciutat.