El 27 de febrer de 1641 va morir a Barcelona Pau Claris, eclesiàstic i polític català que va exercir com a president de la Generalitat de Catalunya en un dels moments més convulsos de la història del país.

Claris va tenir un paper clau durant la Guerra dels Segadors (1640-1652), un conflicte derivat de les tensions entre Catalunya i la Monarquia Hispànica de Felip IV. En un context de descontentament per l’abús de les tropes reials sobre la població catalana, Claris va liderar la resistència contra el rei i, el gener de 1641, va proclamar la República Catalana sota la protecció de França, amb Lluís XIII com a comte de Barcelona.

Poc després de la seva victòria a la Batalla de Montjuïc (26 de gener de 1641), que va aturar l’intent de Felip IV de recuperar el control del Principat, Claris va morir en circumstàncies misterioses. La seva mort sobtada, atribuïda oficialment a causes naturals, va alimentar rumors sobre un possible enverinament per part d’agents fidels a la monarquia espanyola.

Malgrat la seva desaparició, el llegat de Pau Claris com a símbol de resistència i sobirania catalana continua viu en la història de Catalunya.