El 29 de gener de 1916, en plena Primera Guerra Mundial (1914-1918), la ciutat de París va patir el seu primer bombardeig aeri per part de zeppelins alemanys. Aquesta acció formava part de l'estratègia de guerra psicològica i terror aeri utilitzada per l'Imperi Alemany per debilitar la moral de la població civil i forçar França a replegar esforços cap a la defensa interna.

Els dirigibles alemanys, especialment dissenyats per missions de bombardeig a gran altitud, van creuar el cel nocturn de la capital francesa i van llançar diverses bombes sobre la ciutat. Tot i la relativa imprecisió d’aquests atacs, l’impacte psicològic sobre la població parisenca va ser significatiu.

Aquest bombardeig va marcar un abans i un després en l’ús de l’aviació com a eina de guerra, anticipant els devastadors atacs aeris que serien habituals en conflictes posteriors. La defensa antiaèria de París es va reforçar progressivament per combatre aquesta nova amenaça, i amb el pas dels mesos, els avions aliats van començar a guanyar avantatge sobre els lents i vulnerables zeppelins alemanys.