La butlla confirmava l'excomunió de Luter, prèviament anunciada en el document "Exsurge Domine" de 1520, i condemnava també qualsevol persona que donés suport a les seves idees o ajudés els seus seguidors. Aquesta acció era una resposta a la resistència de Luter, que no només s'havia negat a retractar-se de les seves doctrines, sinó que havia cremat públicament la butlla anterior com a símbol de desafiament a l'autoritat papal.

El conflicte entre Luter i l'Església catòlica havia començat uns anys abans, el 1517, amb la publicació de les seves 95 tesis contra la venda d'indulgències i altres pràctiques que considerava corruptes. El moviment iniciat per Luter es va estendre ràpidament, guanyant el suport de nombrosos prínceps alemanys i de sectors descontents amb l'autoritat eclesiàstica.

La declaració d'heretgia no va frenar la Reforma Protestant. Al contrari, va donar més força a la divisió religiosa d'Europa, amb la consolidació del luteranisme com una nova branca del cristianisme. Aquest episodi va marcar l’inici d’un llarg període de conflictes religiosos i polítics que transformarien profundament les estructures socials i espirituals del continent.

Amb la butlla "Decet Romanum Pontificem", l’Església catòlica intentava reafirmar la seva autoritat, però també es començava a evidenciar la necessitat de reformes internes que arribarien, parcialment, amb el Concili de Trento dècades més tard. Aquesta efemèride ens recorda la complexitat i l'impacte durador de la Reforma en la història de la humanitat.