El 7 de febrer de 1236, en el context de la conquesta cristiana de Còrdova, el rei Ferran III de Castella, conegut com "el Sant", va arribar a la ciutat després que els seus exèrcits haguessin pres els ravals de la Axerquía. La conquesta de Còrdova formava part de l'estratègia d'expansió dels regnes cristians a la Península Ibèrica en el marc de la Reconquesta.

En aquell moment, Còrdova, un dels grans centres culturals i polítics d'Al-Andalus, es trobava debilitada tant per lluites internes com per l'avanç de les tropes cristianes. Després d'un llarg setge, la ciutat cauria definitivament en mans de Ferran III el 29 de juny de 1236, convertint-se en una de les conquestes més simbòliques del regne de Castella.

Amb la presa de Còrdova, Ferran III consolidava el seu domini sobre una de les ciutats més importants d'Al-Andalus, accelerant l'avanç cristià cap al sud i establint les bases per a futures conquestes com la de Sevilla el 1248.