El 8 de febrer de 1461, el rei Joan II d'Aragó va protagonitzar una fugida clandestina de Lleida en un dels episodis més tensos del seu regnat. La situació política era delicada, amb un fort enfrontament entre la Corona i les institucions catalanes, especialment la Generalitat de Catalunya.

Aquella nit, el monarca va escapar de la ciutat a través d'una petita porta del mur que donava al convent dels Predicadors. Després d’una marxa nocturna extenuant, va arribar a peu fins a Fraga, deixant enrere una Lleida immersa en un clima de conflicte i desconfiança cap al seu govern.

Aquesta fugida es va produir en un context de tensions derivades de l'empresonament i posterior alliberament del seu fill, Carles de Viana, hereu de la Corona i molt estimat pels catalans. L'actitud de Joan II va alimentar encara més el descontentament de les institucions catalanes, fet que desembocaria en la Guerra Civil Catalana (1462-1472), un conflicte entre la monarquia i els sectors que defensaven les llibertats institucionals de Catalunya.

L'episodi de Lleida marca un moment clau en la història de Catalunya, evidenciant la fragilitat de les relacions entre el rei i els seus súbdits, i anticipant una dècada de guerra i enfrontaments que tindrien conseqüències decisives per al futur polític del territori.