El 8 de gener de 1634, Joan Sala i Ferrer, més conegut com el bandoler Serrallonga, va ser executat de manera brutal a Barcelona després d’un procés judicial que havia durat dos mesos. Durant aquest temps, Serrallonga va confessar els seus crims i va delatar prop de 140 fautors que havien col·laborat amb ell al llarg dels anys.

Davant la notorietat del reu, el tribunal va optar per un mètode d'execució excepcionalment cruel i exemplar. Joan Sala va ser sotmès a cent assots, li van tallar les orelles, el van esquarterar en quatre parts i li van penjar el cap dins d’una gàbia al portal de Sant Antoni de Barcelona, com a advertència per a futurs delinqüents. Aquest mètode, considerat salvatge, havia caigut en desús, però va ser recuperat per l’impacte social que el cas havia tingut.

Serrallonga: mite i realitat

Joan Sala era considerat un dels bandolers més famosos de Catalunya. La seva figura, envoltada de fantasia i llegendes, el va convertir en una mena de "Robin Hood" català, conegut per assaltar recaptadors d’impostos i repartir part del botí entre els vilatans. Aquesta percepció va fer que molts pobles li donessin suport, ajudant-lo a ell i a la seva banda a amagar-se de les autoritats.

Amb el temps, Serrallonga s’ha convertit en un personatge emblemàtic de la història i la cultura popular catalana, amb obres literàries i representacions teatrals que han perpetuat el seu record, entre la realitat i el mite.